Durant els últims 27 anys, l'Afganistan ha estat calcigat primer pels invasors russos i els seus lacais Khalqi i Parchami. Aleshores, després del col·lapse dels règims titella en 1992, el sagnant i traïdor Emirat dels Yehadis deixà una marca profunda i inguarible en les ànimes i en els cossos de la nostra nació. Quatre anys més tard, quan les bandes de criminals fonamentalistes no pogueren consolidar el seu Emirat asfixiant, els seus caps foraters posaren sobre el tauler les seves peces reservades, els Taliban, la furiosa ferocitat dels quals contra les dones i els hòmens d'aquest país ha deixat fosques petjades no només en la història afganesa sinó també en la història universal. El salvatgisme taliban prevalgué malgrat tot en un silenci sepulcral a l'Afganistan, però en mostrar-se desobedient davant els seus creadors nord-americans per la seua aliança amb els terroristes d'Al-Qaeda de l'11 de Setembre, el seu govern medieval s'evaporà. Això no demolí el seu poder militar; en comptes d'això es vessà la sang de més de 3000 innocents ànimes afganeses. Tot seguit a la dissolució dels Taliban, els EEUU i els seus aliats transferiren el poder polític als criminals de l'assassina "Aliança del Nord" que són en ells mateixos encara més misògins i contraris als Drets Humans. Foren proclamats vencedors sota l'ombra dels caça B-52.

L'"Aliança del Nord" mostrà el seu autèntic caràcter “governant” entre 1992 i 1996. Enmig de l'era més fosca de la història afganesa, la seua crueltat i absurditat foren de tal magnitud que el nostre poble oblidà els bombardejos, el genocidi i el terror dels invasors russos i els seus espantalls nadius. Per tant, no és estrany que malgrat el recent establiment d'un govern interí i de les eleccions presidencials, no hi hagi honor entre lladres, com no hi ha signe de pau ni de progrés econòmic, ja que en essència no hi ha diferència entre dos camps criminals. L'"Aliança del Nord" i els Taliban són només com una ànima en dos cossos, perquè les bandes de la "Aliança del Nord" no poden sobreviure sense dependre del terror i del narcotràfic.

La persistència de l'actual inestabilitat i el suport d'Occident als terroristes de l'"Aliança del Nord" a l'Afganistan prova que els EUA i els seus aliats no paren esment als Drets Humans i als Drets de les Dones, sinó que únicament perseguixen els seus propis interessos polítics i econòmics.

Malgrat les amenaces i el terror fonamentalista, el nostre poble i en particular les dones han mostrat el seu odi més profund i la seua ràbia vers els senyors de la guerra i el seu amor per la llibertat i la democràcia mitjançant la seua valenta i massiva participació en les eleccions presidencials.

Donant els seus vots a Karzai, les nostres dones i els nostres hòmens es donaren l'oportunitat d'escopir en la cara dels senyors de la guerra de tot tipus: els botxins de les seues criatures, els violadors de les àvies de 70 anys i de les xiquetes de 7, la màfia religiosa i eixos artífexs de la destrucció, el saqueig i la venda del patrimoni nacional i les seues relíquies històriques.

Dissortadament, Karzai traïx la confiança del poble i menysprea els seus vots. Recolzant-se en Sayyaf, Rabbani, Karim Khalili, Ismaïl Khan, Dr. Abdullah, Dostum i en altres senyors de la guerra i incloent a algunes infames dones fonamentalistes en el seu gabinet, ha establert una coalició i un govern basats en la conveniència. A causa de l'amabilitat de Karzai cap als criminals de l'"Aliança del Nord", els assassins del Dr. Abdul Rahman i els estudiants de la universitat, el pinxo Jaihon que assassinà Haidari, els violadors de la jove Rahima i centenars d'altres villans i bandes es passegen ara amb fatxenderia pels carrers de Kabul i altres províncies, protegits pels bandits de l'"Aliança del Nord".

Les notícies sobre pactes amb els Taliban i Gulbuddin són actualitat aquests dies. S'equivoca Karzai si creu poder encobrir els seus desvergonyits pactes amb l'enemic del nostre poble sota la confusió de l'així anomenada unitat nacional. La unitat nacional es pot assolir només mantenint-la neta de la brutícia dels feixistes fonamentalistes. Una unitat que inclou elements les mans dels quals estan tacades amb la sang del nostre poble, no és una unitat nacional sinó una pèrfida aliança contra la nostra nació.

Si els fonamentalistes no són conduïts davant un tribunal pels innombrables crims i atrocitats que han comès, si les seues armes no són confiscades i especialment si no s'expropien els milers de milions de dòlars que retenen en les seues butxaques, de fet no s'haurà progressat. Aquests criminals usarien i usaran el diners per a cometre crims, atemorir, conspirar i comprar les eleccions parlamentàries. En aquest país, ara ostatge de la màfia de l'"Aliança del Nord", les eleccions parlamentàries representen un miratge i un joc irònic que no tindrà el més lleu efecte sobre la vida del poble, no sanarà les seues velles ferides. No obstant, els senyors de la guerra -sense vergonya auto-proclamats "líders i comandants"- continuaran amb el seu regne del terror.

Recentment, la "Comissió Independent de Drets Humans" ha publicat un informe amb documents de crims de guerra i violacions dels Drets Humans des del cop del 27 d'Abril fins el col·lapse dels Taliban. Si aquest informe fos objectiu, complet i vertader per al plor del nostre poble honrat, tots els criminals haurien d'haver estat assenyalats per les seues víctimes. Però ni el nom d'un sol criminal és revelat en aquest informe esbiaixat. Si els criminals no són perseguits i condemnats, si els seus noms no són recopilats per a prohibir-los abandonar el país, creiem fermament que la publicació d'aquests informes només contribuixen a decebre el poble i a llençar-li sorra en els ulls. La majoria del poble afganès, que ha sofert el dolor més patètic durant els últims 25 anys, no demana més que un judici net i el càstig dels caps i capitosts dels bandits Khalqi, Parchami, Yehadi i Taliban.

L'Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan ha afirmat en incomptables ocasions que els líders de Khalq i Parcham, de l'Aliança del Nord i els Taliban han de ser citats com altres criminals de guerra davant la Cort Internacional per a respondre per haver comès abominables crims i per haver saquejat el patrimoni nacional. Mai se'ls hauria de permetre de seure en cap ministeri o ambaixada de l'Afganistan.

Mentre enviem la nostra felicitació amb motiu de la Diada Internacional de la Dona a totes les dones oprimides i amants de la llibertat de l'Afganistan i d'altres països, creiem amb fermesa que el dia més brillant per a tots els hòmens i les dones del nostre país enfonsat en la misèria, serà aquell en el qual celebrem la democràcia basada en el laïcisme, quan siga del tot eradicada la influència dels fonamentalistes per a manipular la religió. La celebració de la Diada Internacional de la Dona adquirix tot el seu significat en aquestes circumstàncies. Estrenyem les mans de tots els col·lectius i pobles que es mantenen ferms de "cap a peus" en la batalla contra els bandits fonamentalistes de tota mena i contra els seus patrons, col·lectius i pobles que no es rendeixen per por, dubtes o concessions en el treball per aquell dia i per la reconstrucció de la nostra nació estimada.